Antonio Machado

                                      A un olmo seco                                        

Campos de Castilla

(1907-1917)

(ANTONIO MACHADO)







 19 Al olmo viejo, hendido por el rayo

y en su mitad podrido,


con las lluvias de abril y el sol de mayo


algunas hojas verdes le han salido.


  ¡El olmo centenario en la colina


que lame el Duero! Un musgo amarillento


le mancha la corteza blanquecina


al tronco carcomido y polvoriento.


  No será, cual los álamos cantores


que guardan el camino y la ribera,


habitado de pardos ruiseñores.


  Ejército de hormigas en hilera


va trepando por él, y en sus entrañas


urden sus telas grises las arañas.


  Antes que te derribe, olmo del Duero,


con su hacha el leñador, y el carpintero


te convierta en melena de campana,


lanza de carro o yugo de carreta;


antes que rojo en el hogar, mañana,


ardas, de alguna mísera caseta,


al borde de un camino;


antes que te descuaje un torbellino


y tronche el soplo de las sierras blancas;


antes que el río hasta la mar te empuje


por valles y barrancas,


olmo, quiero anotar en mi cartera


la gracia de tu rama verdecida.


Mi corazón espera


también, hacia la luz y hacia la vida,


otro milagro de la primavera.


  Soria12

COMENTARI :

En aquest llibre poden trobar una sèrie de poemes molt diversos entre si Machado ens descriu els paisatges i la vida de la gent dels pobles amb el contacte directe amb la terra uns poemes que s'oposa part de si mateix ja que ens comença parlam de la seva infantesa les seves vivències els records de una joventut ja passada els amors i desamors. Ens descriu la castellà dels mítics i guerrers les estacions es descriu con clàssic i romàntic en l'amor,sobretot ens parla del pas del temps en una terra amb la qual s'identifica ,de la mort la tristesa l'inconformisme de una dura visió de l'Espanya tradicionalment religiosa i conservadora també ens integra una serie de proverbis i càntics, jo he agafat el poema l'om sec ,es un poema on ens parla de la malaltia amb elements que anuncien la seva mort però amb esperança duna recuperació futura ,aquest poem no l'inclou en el primer llibre

per no fer patir a la seva estimada Leonor ja moribunda , es un llibre que deixa visió sobre un passat i esperança de un futur.

jo de Antonio Machado el gran poeta del poble que ens va deixar el paisatge d'un món on van poguer admirar una terra vers a vers pas a pas per un llarg caminar ,que va morir fora de la seva estimada terra i que va ser escriptor fins al final, a la butxaca del seu abric es va trobar un paper amb l'encapçalament d'un poema que mai va arribar a acabar “aquell dies blaus i aquest sol de la infantesa “

Mai he perseguit la glòria

ni deixar en la memòria

dels homes la meva cançó

jo estimo els mons subtils

ingràvids i gentils

como bombolles de sabó

m'agrada veure's pintar

de sol i grana, volar

sota el cel blau,tremolar

subitament i trencar.

 Una canço que  arriba a l'ànima